"L'amor per totes les criatures vivents és el més noble atribut de l'home" Charles Darwin, 1870

dimarts, 21 de gener del 2014

Pan troglodytes


Pan troglodytes

Fet amb aquarel·la i llapiços de colors

El ximpanzé comú és una espècie de primat de la família dels homínids, la mateixa que nosaltres. Els ximpanzés i els bonobos són els parents vius més propers a l'ésser humà; la seva branca evolutiva es va separar de la branca dels humans fa aproximadament 7 milions d'anys i comparteixen el 96% de l'ADN amb ells. Podem trobar ximpanzés a les selves tropicals i a les sabanes humides de l'Àfrica central i occidental. La seva alimentació és principalment vegetariana (fruites, fulles, nous, arrels, tubercles, etc.), complementada per insectes i petites preses com altres primats i mamífers. El ximpanzé comú viu en societats de fissió-fusió, aquella en què la composició canvia dia a dia, separant-se durant períodes de temps més o menys llargs; per exemple, els individus dormen junts en un lloc, però busquen aliment en petits grups que es desplacen en diferents adreces durant el dia. El seu hàbitat ha estat dràsticament reduït en els últims anys per la desforestació.

La seva extrema intel·ligència queda reflexada en la capacitat de fabricar tot tipus de objectes i eines y com les utilitzen: joguines, pals per a treure formigues, llits, paraigües, pedres per a trencar fruits; y son capaços d’aprendre a solucionar problemes que la resta d’animals no poden. Jane Goodall és la cèlebre primatòloga anglesa que va revolucionar la ciència des de 1960 pels seus mètodes innovadors i els seus fascinants descobriments sobre la conducta dels ximpanzés salvatges.

L'Institut Jane Goodall va ser fundat per la mateixa Dra Jane Goodall l'any 1977 per a conèixer més d’aquests simis y els essers vius en general. Aquest institut es dedica entre altres coses, a desenvolupar una Investigació no invasiva dels ximpanzés i altres primats en els seus hàbitats naturals , i també en captivitat per millorar les seves condicions ; educació i sensibilització ciutadana en la protecció dels éssers vius ia promoure l'entesa entre totes les cultures; i la conservació de les espècies i el medi , a través del desenvolupament sostenible de les comunitats locals africanes ( agricultura sostenible, reforestació, ecoturisme, comerç just), proveint alternatives a pràctiques destructives com la caça furtiva, el tràfic d'espècies, la deforestació , la contaminació i la mala gestió dels recursos.


Us deixo la pàgina web de l'Institut Jane Goodall per a tots aquells que vulguin informar-se sobre els seus projectes:  http://www.janegoodall.org/










dimarts, 2 de juliol del 2013

Rhynchophorus ferrugineus


Rhynchophorus ferrugineus

Fet amb aquarel·la i llapiços de colors


El morrut de les palmeres o morrut roig és una espècie d'escarabat curculiònid. És relativament gran, entre dos i cinc centímetres de llarg, i un color vermell òxid. És originari del sud-est asiàtic i la Polinèsia, el morrut de les palmeres s'ha estès a l'Àfrica i Europa, arribant a la Mediterrània a la dècada de 1980. Aquest corc generalment infesta diverses espècies d'arecàcies (palmeres). En origen afecta a Cocus nucifera i Elaeis guineensis, però s'ha constatat que afecta Phoenix canariensis, Phoenix dactylifera, i eventualment al gènere Washingtonia. La femella adulta pon els ous en un nou creixement en la corona de la palma o les ferides causades per l'esclarissada.

L'ou, d'un color blanquinós i ovalat desclou sorgint-ne larves piriformes blanques sense potes. La larva s'alimenta del teixit interior de l'arbre durant un mes formant túnels. En fer la pupa, la larva emergeix de l'arbre i forma un capoll a la fullaraca a la base de les fulles. L'adult presenta una coloració vermell ferrós amb taques característiques al tòrax i un rostrum allargat en forma de bec molt peculiar, típic dels curculiònids. El cicle de vida total dura aproximadament 7 - 10 setmanes.

Originari de Malàisia, d’aquesta zona, ja als anys 80, va passar als emirats àrabs i llavors es va estendre pel nord d’Àfrica. La primera detecció a la península Ibèrica va ser a Granada (1995), després a València (2004), a Múrcia (2005) i les Illes Canàries (2006). A Mallorca va ser detectat per primer cop a sa Ràpita a l’octubre de 2006. Probablement s'ha introduït amb les palmeres datileres infestades procedents de la península per enjardinaments de zones residencials properes i hotels. Ha estat considerada així com a plaga de balearització a les Illes (Mallorca i Eivissa) i a la resta del litoral mediterrani on als darrers anys s'ha reproduït el mateix model urbanístic destructiu i insostenible.

LINX PARDINUS: PASSAT PRESENT I FUTUR

LINX PARDINUS: PASSAT PRESENT I FUTUR


Us deixo el meu Treball de Final de Grau que he fet en la UAB en el meu últim any del Grau de Biologia.

Tracta sobre el l'existència del linx ibèric (Lynx pardinus) en la península Ibèrica, passat per el seu origen i arribada, les poblacions històriques, i les causes del declivi que l'han portat a la vora de la extinció. He analitzat com estan les pñoblacions actualment i quin futur li espera des del punt de vista de la biologia, la ecologia i la genètica.

Que us agardi.

Pòster:  https://docs.google.com/file/d/0B2vDdyMHg95XaGtkOG1lNnMwLWc/edit?usp=sharing

Memòria: https://docs.google.com/file/d/0B2vDdyMHg95Xc2lMeVlhNkQ2NkE/edit?usp=sharing

Power point: https://docs.google.com/file/d/0B0BKbn_WNrjOVjlEZEtacExQUlU/edit




diumenge, 11 de novembre del 2012

Apis mellifera


Apis mellifera

Fet amb aquarel·la i llapiços de colors



L'abella de la mel o abella europea és una espècie d'himenòpter de la família dels àpids. És l'abella que s'utilitza preferentment en apicultura en tot el món. En la zona de clima temperat les abelles sobreviuen durant l'hivern en forma de colònies i l'abella reina comença a pondre ous des de mitjans d'hivern. L'abella reina és l'única femella fèrtil de la colònia i diposita tots els ous d'on sortiran les altres abelles (mascles i femelles). Els ous que després produiran mascles no han sigut prèviament fecundats, per lo tant tenen la mitat de la dotació genètica de l’espècie.. De l'ou en surt una larva que serà alimentada per les obreres “mainaderes” . Aproximadament després d'una setmana la cel·la de la larva és segellada per les obreres i arriben a l'estadi de pupa. Després d'una altra setmana emergeix una abella adulta.

La vida mitjana d'una reina d'abella és de tres o quatre anys. S'aparella en llocs molt allunyats del rusc on se'n concentren de mascles de diversos orígens, que moren durant el procés. En el rusc hi haurà abelles de la mateixa mare però de diferent pare i les obreres instintivament saben si són germanes també de pare. La vida de les obreres és variable, les abelles nascudes a la primavera viuen unes poques setmanes. Les abelles nascudes a la tardor viuen uns quants mesos ja que hivernaran dins del rusc. La mel té com a matèria primera el nèctar que les abelles emmagatzemen en un segon estómac i el porten al rusc on les abelles obreres el tornen a digerir i amb enzims trenquen el sucre complex en sucres simples, que s'emmagatzemen en cel·les per a assecar-ho, i aleshores segellen la cel·la amb un tel de cera.

Es tracta d'un insecte poc agressiu i poc avesat a picar si no es sent agredit o veu amenaçat el seu rusc. A diferència d'altres himenòpters, les abelles tenen el fibló dentat en forma d'arpó. Per aquest motiu, un cop l'abella ha picat, es queda unida a la pell, havent d’esgarrar l'aparell digestiu (cosa que la conduirà a la mort) per tal de ser alliberada. La picada de l'abella sol donar lloc a una simptomatologia local i els casos greus o mortals que es coneixen són deguts o bé a un xoc anafilàctic (relacionat amb una resposta desorbitada de l'organisme i no amb els components del verí pròpiament dit), o bé a picades múltiples per l'abatiment d'un rusc. El 2007 els mitjans de comunicació alertaven sobre l'anomenada síndrome del despoblament dels ruscos (en anglès Colony Collapse Disorder). Les abelles europees, des de fa uns dotze anys, pateixen importants pèrdues en totes les regions del món. Les causes no estan encara perfectament establertes (s'apunta al microorganisme Nosema). Les desaparicions arriben del 50 % al 90 % de les poblacions segons els indrets del món.

dissabte, 10 de novembre del 2012

Boiga dendrophila


Boiga dendrophila

Fet amb aqüarel·la i llapiços de colors

Es una serp de la família Colubridae del Sud-Est asiàtic, en concret de Malàisia  i algunes illes d'Indonesia com Borneo, Java, Sulawesi, Riau Archipelago i Sumatra. La serp gat d'anells d'or és una de les espècies més grans de serp gat, una mitjana 1.8-2.4 m de longitud. Es consideren mitjanament verinoses, però s'ha informat de 92 casos greus d'hospitalització i 12 víctimes mortals. Musell més llarg que l'ull, negra per sobre, amb bandes transversals grogues, continus o no. Amb una longitud total de 2,3-2,5 m. S'alimenta de petits mamífers, llangardaixos, granotes, altres serps serps i peixos, ja que es una gran nadadora. Principalment nocturn. És una serp molt agressiva. Fins i tot els espècimens criats en captivitat són massa nerviós per ser manipulats i colpejar repetidament a distància. El seu verí presenta una forta activitat hemorràgica encara que, donada la disposició de les dents inoculadores, no solen resultar perilloses a pesar de la seva gran mida la seva agressivitat.

Mandrillus sphinx



Mandrillus sphinx

Fet amb llapiços de colors

El mandril és un primat cercopitecí. Aquesta espècie es troba en els boscos tropicals humits de fulla perenne al centre oest d'Àfrica, el riu Ogooué Ivindo a Gabon limitar la seva distribució cap a l'est.Es troben a la selva tropical de fulla perenne, que s'estén entre 100 i 300 km cap a l'interior des de la costa de l'Atlàntic. Els mandrils són coneguts per eixir a la sabana, fent-se semi-terrestre. Són omnívors i les dietes són diverses, incloent fruites, brots, fulles, arrels, insectes, fongs i llavors. Quan l'aliment és escàs (per exemple, durant i al final de l'estació seca), també atacar els cultius de les granges. Aquesta espècie està classificada com a Vulnerable en vista de la pressió de la caça intensiva d'aquesta espècie (juntament amb la pèrdua d'hàbitat) a través de la seva àrea de distribució, que és probable que hagin donat lloc a una disminució superior al 30% en els últims 30 anys. L'amenaça més immediata és la que planteja la caça per la seva carn (que és molt apreciada a Gabon). Els caçadors comercials de carn de caça suposen una amenaça particular per les poblacions que es troben prop de les principals carreteres i ciutats.Diverses reserves es troben dins del rang del Mandril, el més important dels quals és Lope National Park a Gabon. Altres àrees que contenen mandrils necessiten protecció immediata, tant legal com pràctic, en contra de la tala i la caça.

dissabte, 16 de juny del 2012

Alcedo atthis


Alcedo atthis

Fet amb pastel

El blauet es troba a tot Europa i Àsia, fins a l'est del Japó. També es troben a Àfrica, al sud del Sàhara.  Es troben a les ribes dels llacs, estanys, rierols i en els aiguamolls. Fins i tot han estat coneguts per pescar en aigües salobres, sobretot durant els mesos d'hivern, quan altres cossos d'aigua es pot congelar. Hiverna regularment als Països Catalans. És un ocell solitari i d'hàbits discrets, que es posa en branquillons o canyissos que pengin sobre l'aigua, des d'on observa millor les possibles preses. S'alimenta fonamentalment de peixos i alevins i, en menys mesura, d'artròpodes aquàtics i llurs larves. És un ocell no gaire abundant com a reproductor als Països Catalans i que sembla que en els darrers anys ha sofert una acusada davallada, no gens aliena al grau de contaminació de les aigües i al paral·lel ús de pesticides.

Per a tots els aficionats a la taxonomia i els animals, us deixo la web Animal diversity. És una molt bona pàgina web, gestionada per la University of Michigan Museum of Zoology, on teniu classificades degudament totes les espècies animals, i una explicació de l'hàbitat i comportament del animal.

Pàgina web Animal diversity:  http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/index.html