Vespula vulgaris
Fet amb aquarel·la i llapiços de
colors
La vespa comuna (Vespula
vulgaris) és un vèspid eusocial que construeix nius de paper gris dins o sobre
d'estructures capaces de suportar-lo. És present a la major part d'Eurasia i ha
estat introduïda a Austràlia i Nova Zelanda. Sota terra sol fer servir caus
abandonats de mamífers. Presenta colors aposemàtics, groc i negre.
El niu és fet de fibres de fusta
mastegades i barrejades amb saliva. Les vespes produeixen substàncies químiques
que repeleixen les formigues i la segreguen al voltant del pecíol per evitar la
depredació. Una femella reina solitària comença el niu; construeix 20-30
cel·les abans de la posta d'ous inicial. Aquesta fase comença a la primavera,
depenent de les condicions climàtiques. Es deixa un ou a cada cel·la, i un cop
eclosionen, cada larva s'aguanta verticalment apretant el seu cos contra les
parets. Ara la reina dedica el temps a l'alimentació de les larves amb sucs i
insectes mastegats i a l'ampliació del niu. Un cop les larves assoleixen la
mida final, cobreixen les respectives cel·les i inicien la metamorfosi: es
converteixen en pupes i finalment en adultes. Quan les adultes emergeixen,
s'encarreguen de la recerca d'aliment, de la cura de les cries i del manteniment
del niu. La reina, que ara és alimentada per les obreres, concentra tota la
seva energia en la reproducció. Les larves de reina són criades a les cel·les
més grans de les crestes inferiors. El niu finalitzat pot contenir entre 5.000
i 10.000 individus.
Cada colònia inclou una reina
fèrtil i diverses obreres estèrils. Les colònies normalment duren un any, i tots
els individus menys la reina moren a principis d'hivern. Les noves reines i els
mascles són produïts a finals d'estiu. Després de l'aparellament la reina
hiberna en un forat o algun altre lloc protegit, de vegades en edificis. Els
nius de vespa no es refusen d'un any a l'altre; tanmateix, en el clima suau de
Nova Zelanda i Austràlia, unes poques colònies poden sobreviure l'hivern. En
tot cas, això és més comú en la vespa europea.
Juntament amb la vespa europea i
dues espècies de Polistes, la vespa
comuna és considerada una plaga a Nova Zelanda, on competeix amb les espècies
endèmiques pel menjar, com insectes i melassa.
L'eusocialitat és una forma de
vida col·lectiva social que es caracteritza per generacions que s'encavalquen,
una cura de les cries cooperativa i castes especialitzades reproductives i no
reproductives. La casta reproductiva es compon d'una reina i eventualment un o
més mascles fèrtils. La casta no reproductiva es compon d'obrers i soldats,
sovint estèrils, tant mascles com femelles.
