Merops apiaster

Merops apiaster

Fet amb aquarel·la i llapiços de colors

L'abellerol (Merops apiaster) és un ocell de l'ordre dels coraciformes i de la família dels meròpids. Molt acolorit, es un au inconfusible per la multitud de colors que presenta: pit blau, ventre verdós, cap canyella, coll groc i la llista negra que adorna el seu ull, bec típic d'insectívor, llarg, fi i una mica corbat. En un sentit restrictiu s'aplica el nom d'abellerol a aquesta espècie, però per extensió també reben el nom d'abellerol, qualsevol de la resta de les espècies de la família dels meròpids.

És un ocell migratori que marxa a l'hivern a l'Àfrica tropical i l'Índia.Nia a les zones més càlides de l'Europa del sud i a parts de l'Àfrica del Nord. Fa els nius fent forats en costers arenosos com, per exemple, en una terrassa fluvial. És nidificant a la Península Ibèrica i als Països Catalans on és una espècie legalment protegida. A la primavera és ocasional al nord d'Europa.

Les seves preses preferides són sobretot insectes amb predilecció pels de la família dels apoïdeus (vespes i abelles), però no li desagrada cap altre insecte volador: papallones, libèl · lules, tàvecs, vespes i borinots. A aquests últims, un cop pinçats amb el bec, els mata i després els colpeja fins que l'agulló es desprèn per poder engolir. Es nodreix a base incloent també la vespa o el borinot, els caça a l'aire i evita consumir-ne el fibló. Ingereix uns 32 grams d'insectes diaris. La problemàtica dels abellerols en l'apicultura no és el fet d'alimentar-se d'un nombre relativament reduït d'abelles obreres sinó del fet que elimina també l'abella reina quan va o torna del viatge d'aparellament i deixen així la seva colònia d'abelles òrfena i aquesta acaba desapareixent.

Fa el niu, solitari o en colònies, en talusos terrosos i sorrencs tous de la vora dels rius i rieres. Consisteix el niu en un túnel llarg (de fins a 2 m) que desemboca en una cambra, que no entapissen de cap manera, sinó que hi ponen els ous directament.