Nembrotha megalocera

Nembrotha megalocera

Fet amb aquare·la i llapiços de colors

Nembrotha megalocera és una espècie de llimac de mar, un nudibranqui dorid, un mol · lusc gasteròpode de la família Polyceridae. Va ser descrita per primera vegada el 1990. Es una espècie que només la podem trobar en el Mar Roig, fins als 20 m de profunditat. És un gran nudibranqui de color negre i taronja-groc que creix almenys a 45 mm de longitud. Té un peu blau, rinófors són de color vermell i porpra, la base de les brànquies es blanca i groga, i les brànquies porpres i vermelles. S’alimenta principalment de briozous i accídies.

Les ascídies, o també anomenats tunicats (Tunichata) són un subfílum d'animals enquadrat dins dels cordats, on s’engloben tots els vertebrats. Això vol dir que estan emparentats amb aquests i no amb els invertebrats com el seu aspecte pot recordar. Son animals sèssils en la seva forma adulta, i filtradors tots ells. Mes avall podreu trobar imatges d’alguns d’aquets animals.

1.- Pyrura spinifera

2.- Halocynthia pyriformis

Leptinotarsa ​​decemlineata

Leptinotarsa ​​decemlineata 

Fet amb aquarel·la i llapiços de colors

L'escarabat de la patata (Leptinotarsa ​​decemlineata) és un coleòpter de la família dels crisomèlids d'àmplia distribució mundial, associat als llocs de cultiu sobre els quals actua com a plaga. El cicle de vida s'inicia amb l'adult emergint després d'hivernar des de diversos centímetres sota terra a la primavera. Els adults hivernants solen alimentar-se durant cinc a deu dies abans de l'aparellament i la producció d'ous. S'alimenten de plantes hoste que acaben de brollar on s'aparellen. Les Femelles dipositen més de 300 ous a la superfície de les fulles de la planta, protegits de la llum solar directa. Els ous eclosionen en quatre a deu dies, depenent en part de la temperatura i la humitat. Els quatre estadis larvals duren un total de 21 dies. Les larves s'alimenten de manera gairebé contínua en les fulles de la planta hoste, detenint-se només quan es muda. Les larves L4 s'introdueixen a la terra on construeixen una cèl·lula esfèrica i es transformen en pupes. De cinc a deu dies, emergeixen els adults. 

La patata és l'hoste preferit per l'escarabat de la patata, però pot alimentar-se i sobreviure en un nombre d'altres plantes de la família de les solanàcies, incloent l'albergínia, tomàquet, el pebrot (rarament), tabac i estramoni. S'ha establert diferents mitjans de control per a aquesta plaga.

• Control cultural: per rotació o destrucció de les restes de cultius de cultius. Atès que els escarabats es dispersen inicialment caminant, la rotació de cultius i / o obertura de caballons que poden afectar significativament la infestació. 
• Control biològic: els enemics naturals no són capaços de controlar les poblacions d'escarabats de patata per sota dels nivells necessaris. Entre aquests enemics naturals són depredadors l'escarbat de la patata les crisopes verdes (ordre Neuroptera) i diverses xinxes depredadors (Podisus maculiventris). El parasitoide més important és el dípter Myiopharus doryphorae, que construeix a altes densitats a la tardor, que afecta a l'última generació d'escarabats. 
• Control químic: s'utilitza comunament però la resistència als insecticides es desenvolupa ràpidament. Algunes soques del bacteri Bacillus thurigenienis són eficaços, però només és eficaç als dos primers estadis larvals