Apis mellifera

Apis mellifera

Fet amb aquarel·la i llapiços de colors

L'abella de la mel o abella europea és una espècie d'himenòpter de la família dels àpids. És l'abella que s'utilitza preferentment en apicultura en tot el món. En la zona de clima temperat les abelles sobreviuen durant l'hivern en forma de colònies i l'abella reina comença a pondre ous des de mitjans d'hivern. L'abella reina és l'única femella fèrtil de la colònia i diposita tots els ous d'on sortiran les altres abelles (mascles i femelles). Els ous que després produiran mascles no han sigut prèviament fecundats, per lo tant tenen la mitat de la dotació genètica de l’espècie.. De l'ou en surt una larva que serà alimentada per les obreres “mainaderes” . Aproximadament després d'una setmana la cel·la de la larva és segellada per les obreres i arriben a l'estadi de pupa. Després d'una altra setmana emergeix una abella adulta.

La vida mitjana d'una reina d'abella és de tres o quatre anys. S'aparella en llocs molt allunyats del rusc on se'n concentren de mascles de diversos orígens, que moren durant el procés. En el rusc hi haurà abelles de la mateixa mare però de diferent pare i les obreres instintivament saben si són germanes també de pare. La vida de les obreres és variable, les abelles nascudes a la primavera viuen unes poques setmanes. Les abelles nascudes a la tardor viuen uns quants mesos ja que hivernaran dins del rusc. La mel té com a matèria primera el nèctar que les abelles emmagatzemen en un segon estómac i el porten al rusc on les abelles obreres el tornen a digerir i amb enzims trenquen el sucre complex en sucres simples, que s'emmagatzemen en cel·les per a assecar-ho, i aleshores segellen la cel·la amb un tel de cera.

Es tracta d'un insecte poc agressiu i poc avesat a picar si no es sent agredit o veu amenaçat el seu rusc. A diferència d'altres himenòpters, les abelles tenen el fibló dentat en forma d'arpó. Per aquest motiu, un cop l'abella ha picat, es queda unida a la pell, havent d’esgarrar l'aparell digestiu (cosa que la conduirà a la mort) per tal de ser alliberada. La picada de l'abella sol donar lloc a una simptomatologia local i els casos greus o mortals que es coneixen són deguts o bé a un xoc anafilàctic (relacionat amb una resposta desorbitada de l'organisme i no amb els components del verí pròpiament dit), o bé a picades múltiples per l'abatiment d'un rusc. El 2007 els mitjans de comunicació alertaven sobre l'anomenada síndrome del despoblament dels ruscos (en anglès Colony Collapse Disorder). Les abelles europees, des de fa uns dotze anys, pateixen importants pèrdues en totes les regions del món. Les causes no estan encara perfectament establertes (s'apunta al microorganisme Nosema). Les desaparicions arriben del 50 % al 90 % de les poblacions segons els indrets del món.